miércoles, 26 de marzo de 2014

El sistema circulatori y el funcionament del cor

El sistema circulatori és el conjunt d'òrgans i teixits format pel sistema cardiovascular, encarregat de la distribució de la sang, i pel sistema limfàtic, encarregat de fer circular la sang per l'interior de l'organisme. En general, tots els vertebrats disposen de sistemes circulatoris molt semblants, així com els insectes i altres animals. La presència d'un sistema circulatori és inherent als animals grans, que requereixen aportar oxigen i nutrients a totes les cèl·lules de l'organisme. En els animals grans la difusió passiva des del medi exterior fins a les parts més internes resulta insuficient per cobrir les necessitats metabòliques.

El cor bomba la sang interrompudament i a gran velocitat. Per bombar la sang, el cor es contreu i es dilata rítmicament. La successió d'una contracció i una dilatació constitueix un batec. En un minut, el cor batega unes 70 vegades, tal com pots observar si et poses la mà sobre el pit.


L'aparell respiratori y els seus moviments

El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració. La funció principal del sistema respiratori és obtenirgasos del medi i transportar-los als teixits que formen l'organisme via els alvèols pulmonars, així com la posterior expulsió del cos dels gasos que no necessita. Habitualment l'utilitzen per agafar oxigen de l'aire i expulsar el diòxid de carboni acumulat a l'organisme. En els peixos es realitza el mateix procés però sota l'aigua. En les plantes s'absorbeix diòxid de carboni i expulsa oxigen durant el procés de la fotosíntesi.
El sistema respiratori es responsable de fer possible el mecanisme de la respiració i, en general, es poden considerar quatre fases:
  • La inspiració o inhalació que comporta l'entrada d'aire i oxigen cap als alvèols pulmonars.
  • El procés de bescanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre els alvèols pulmonars i la sang.
  • L'expiració o exhalació consistent en la sortida de l'aire des dels alvèols pulmonars cap a l'exterior, amb l'eliminació de diòxid de carboni.
  • Bescanvi d' O2 i CO2 entre les cèl·lules i la sang.

Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració.
  • En la inspiració, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire entra en els pulmons.
  • En l'expiració, el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire dels pulmons surt a l'exterior.

En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut.


L'Aparell digestiu




En els organismes animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.

Es compón dels seguents elements

  • La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola.
  • L'esofag: serveix de conducte de pas per als aliments entre la gola i l'estómac. Un cop ha arribat a l'esòfag, el menjar passa automàticament a l'estómac.
  • L'estomac: tritura i barreja els aliments amb substàncies àcides i digestives anomenades enzims.
  • El pàncrees: produeix els enzims que faciliten la transformació dels aliments.
  • El fetge: produeix i allibera substàncies digestives a l'intestí prim. També emmagatzema sucres i els allibera a la sang segons les necessitats de l'organisme.
  • L'intesti prim: és un tub llarg i prim, de més de 5 m de longitud. En ell es produeix la major part del procés de la digestió i de l'absorció dels aliments. Elsezims alliberats degraden el menjar. L'intestí prim desemboca a l'intestí gros.
  • L'intesti gros: és un tub ample d'1,5 m de longitud, situat a l'abdomen. A través de l'intestí gros s'absorbeix l'aigua i les substàncies químiques útils. El material sobrant és impulsat i excretat per l'anus.


Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius.